Una pedalada per les muntanyes del Baix Llobregat

Crònica d'una pluja no anunciada

El diumenge dia 3 de febrer de 2008 ens varem trobar a l’estació de Sant Vicenç dels Horts amb la intenció de fer una volta per la comarca del Baix Llobregat. Després d’esmorzar, travessàrem el barri de Sant Antoni, ple de cases unifamiliars. Aviat comença un camí de terra que enfila cap amunt per l’esquerra d’un torrent i que té el pendent màxim del dia, per sort anem a un ritme tranquil, es tracta de poder observar el paisatge i no de fer una cursa i, perquè no dir-ho, de no deixar-se el fetge al camí.   

En aquestes primeres pedalades ja observem el que serà una constant de tot el dia. La forta pressió humana sobre el territori es barreja amb activitats tradicionals de l’època pre-industrial i amb vestigis ben antics que ens permeten imaginar com era la vida en aquestes muntanyes. Travessem el bosc de Can Ràfols i ens sorpèn que avui dia, tant a prop de Barcelona, encara s’explota el bosc. Trobem pins tallats i sense branques, preparats pel transport a la masia, on se’ls extraurà la corna  i es traslladaran a una serradora. A la vegada no deixem de passar per sota de línies elèctriques d’alta tensió. 

Una vegada guanyem alçada, apareixen vistes cap a Collserola, on destaquen omnipresents la torre de comunicacions i el Tibidabo.

Arribats a la Masia de Can Ràfols (del terme de Torrelles de Llobregat) ja ens hem recuperat. Hem pogut fer una baixada i el nou camí que agafem puja d’una manera més tranquil·la, aquesta vegada per la dreta del torrent de Cal Valent. Durant aquest nou tram ja hem abandonat el bosc i ens endinsem en zona de conreu de cirerers (les cireres de Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat tenen reconeguda una qualitat de la que són ben mereixedores). Val a dir que no sempre foren camps de cireres, abans eren vinyes de raïm per abastir de vi a Barcelona. Amb la fil·loxera es produí el canvi de cultiu. Encara ara, quant els pagesos van al camp diuen que van a la vinya.  

Deixem el torrent i seguim pel serral de Can Ros, des del que gaudim d’una privilegiada vista de la imponent masia de Can Valent en primer pla,  les muntanyes de Cervelló i Pallejà en segon pla i les de Montserrat al fons. Hem vist a temps que el cel s’ha tornat gris i només entrar en una caseta de camp ha començat a ploure.   

Aquí ens sorprèn un imponent dipòsit  fet amb acer galvanitzat ben brillant, on es recull aigua per a regar els camps de cireres. Tots tenen reg per goteig. 

Passada la pluja hem seguit fins al coll de la Serra de Can Ros, coronat amb unes roques vermelles i plenes de grans forats que criden l’atenció. Ara sí que comença una baixada ben llarga que passa per Can Mas, una altra masia, i arriba a les cases del Frare, un raval de Torrelles.   

Ja per carretera enfilem direcció Torrelles, i un cop ens hi acostem trobem un altre raval del que cal destacar el cementiri de petits animals. En no res hem travessat un munt de masies: Can Balasch de Dalt, Cal Begues, Cal Joan, Can Nicolau, Cal Rodó, Can Riera i Can Pesca, algunes reconvertides en restaurants, centre d’equitació i altres sense reconvertir. 

Aquí deixem l’asfalt i prenem una pista de terra que ens ha de portar gairebé fins a Begues. La deixem un pèl abans, a l’alçada de Cal Bruguera (aquesta masia es troba en runes). 

S’ha fet l’hora i parem a dinar. De postres ens sorprèn un aiguat tant fort que hem d’abandonar i baixar a tota velocitat, travessant Torrelles i seguint la carretera fins a Sant Vicenç. Benvinguda sia la pluja. 

Queda per un altre dia anar resseguint la carena de La Carrerada, passant per les Mines de Can Rius, el Turó del Tabor, el Coll de Querol, que és punt d'encreuament de quatre municipis (Torrelles, Sant Climent, Santa Coloma i Sant Boi), fins arribar a l’estació de Sant Boi. 

En total 1.100 metres d’ascensió acumulada i el descobriment d’un territori ben dur a prop de Barcelona.   

Josep Lluís Escobedo i Parés

Vocal de bicicleta de muntanya